Conferència ‘La solució federal’ i presentació de l’Associació Federalistes d’Esquerres: dilluns, 28 d’octubre, a les 19.30h, a l’Ajuntament de Bossòst

L’historiador i articulista Joaquim Coll impartirà el proper dilluns, 28 d’octubre, la conferència La solució federal. Una proposta per a una nova relació entre Catalunya, Aran i Espanya, i donarà a conèixer també la nova Associació Federalistes d’Esquerres, que acaba de néixer amb el suport de personalitats com el filòsof Manuel Cruz, l’escriptora Carme Riera i el mateix Coll.

Aquest acte, obert al debat, tindrà lloc dilluns, a les 19.30h, a la sala de plens de l’Ajuntament de Bossòst, i és impulsat pel grup de reflexió i acció Compromís per Aran, amb el suport d’Unitat d’Aran.

D’aquesta manera, es vol explicar a la ciutadania el federalisme i aportar propostes de defensa de l’Estat del benestar, la regeneració democràtica i la reforma territorial, en què l’Aran també hi pot jugar un paper fonamental.

Democratizar era economia, renauir era politica

Conferéncia a cargue d’ELVIRA DURÁN COSTELL, coimpulsora deth Projècte Democràcia Economica, professora e collaboradora de ‘Cristianisme i Justícia’.

Dia: 31 de mai, tàs 19.30 ores
Lòc: Sedença d’Unitat d’Aran (dauant deth Palai de Gèu, en Vielha)

Organize: COMPROMÍS PER ARAN

Quina alternativa?

(Article publicat en DIARI SEGRE, eth 4 de mai de 2013)

Tot va plan de prèssa. Hè un an escriuíem un petit manifèst de bones intencions e aué ja mos semble caducat, frut dera vielha politica. Eth creishent desprestigi des diuèrses institucions merite quauquarren mès que paraules recurrentes. Totun, non sonque de pan viu er òme, encara qu’ara còste mès d’aquerir-le. Sense trabalh ne benestança, damb ua amendrida politica publica de proteccion, era injustícia, era indignitat e tanben era indiferéncia des amonedadi se daurissen pas de forma insolita. Es (mali) valors metudi en crisi, coma er individualisme e era competitivitat extrèms, sagen de perpetuar-se sistemicament en tot mudar-se ena pèth coneishuda dera libertat privatizada e es trampes contra es causes de toti. Es cambis se succedissen, mès eth sistèma que voleríem transformar demore impavid. Com concretar es principis modèrns dera libertat, era igualtat e era fraternitat ena societat d’ara?, mos preguntàuem ena prumèra jornada deth procès participatiu que prebotge Unitat d’Aran damb eth nòm Compromís per Aran. Prumèr cau cambiar es valors entà cambiar era societat e desterrar d’un còp era “competitivitat” feròç entà substitusir-la pera “cooperacion” armonica, responie un òme comprometut. Higie de forma originau: En lòc der “autoritarisme” (verticau), fomentem eth “federalisme” (orizontau). Ua gojata defenie era “economia deth ben comun” entà qu’era politica recupère eth sòn sens, ei a díder, eth sòn “radicalisme” laguens d’un procès de “regeneracion”, completaue un aute interlocutor. D’acòrd damb era sintèsi de dus auti, ei ora de plantejar ua “alternativa de futur” entà un “benèster” equitatiu. D’ençà d’un petit cornèr de món, començam atau ua reflexion dubèrta, umila e incisiva entà un prètzhèt tan immens coma tanplan urgent.

Amador Marqués Atés

Manifèst ‘Compromís per Aran’

Euròpa viu uns moments d’incertesa e inquietud pregona dauant un present que non aufrís as sòns ciutadans cap perspectiva de mielhora. Era crisi menace especiaument Estats com er espanhòl, a on es fòrtes retalhades contra era sanitat e era educacion publiques non semblen contribuir ara reduccion deth deficit public ne, encara mens, ara desirabla reactivacion economica.

Aran, damb un teishit empresariau dinamic e era poténcia dera sua economia toristica, non ei isolat respècte ad aguest contèxte advèrs, dilhèu pervèrs, en uns moments en qué tanben ací es conseqüéncies dera recession an nòm e cognòms: persones damb dificultats entà arribar a finau de mes, vesins dera Val que demoren sense trabalh, empreses e negòcis cada còp mès afeblidi…

Malurosament, cada viatge i a mès ciutadans vulnerables, e as administracions publiques se les despossedís deth sòn marge d’actuacion entà protegir-les dera adversitat. Tanpòc es nòsti govèrns mès propèrs saben respóner as naui desafiaments, a despièch des promeses deth passat. Aué i a mès caumatge e era menaça sus es servicis publics essenciaus ei mès presenta que jamès.

Dauant d’aguesta situacion, es que signam aguest manifèst volem proposar entà Aran un compromís fòrt e valent, un compromís renauit de ciutadans liures deth país entà contribuir, des dera nòsta petita aportacion, a un acòrd nacionau peth progrès de toti e totes. Aran ei ua comunautat petita, a on eth compromís civic pòt èster aué mès valid en refòrç dera sua singularitat e es sòns laci de solidaritat.

Èm d’acòrd damb es principis de rigor e austeritat ena gestion des recorsi publics. Tostemp ac auem defenut. Mès tanben creiguem qu’ei ora de plantejar un nau camin, a on era volentat de servici, trabalh e esfòrç desinteressat a favor der interès generau an de prevàler sus quinsevolha auta consideracion. Èm convençudi qu’ua societat que promò era igualtat e era transparéncia ei mès fòrta e mès prospèra.

Compartim era propòsta que mos arribe de diuèrses veus europèes a favor dera justícia sociau e eth creishement, unica garantia entà reactivar era nòsta economia. Totun, Aran presente ues especificitats que requerissen un tractament singular e ues propòstes concrètes, que volem hèr publiques ara seguida:

1. Era defensa clara der autogovèrn aranés e era sua sobirania financèra, que non depengue tant dera volentat politica ne des partides pressupostàries que cada an establís era Generalitat entà Aran. Era Val d’Aran a de besonh un marc financèr estable, que demane un Acòrd de Finançament mès ambiciós e mès just, d’acòrd damb era prestacion corrècta, propèra e eficaça des competéncies qu’a delegades eth Conselh Generau d’Aran.

2. Era dignificacion des institucions d’autogovèrn entà que devenguen eth vertadèr Govèrn deth País, a on toti es aranesi e es araneses mos i pogam sénter representadi e escotadi, e pogam contribuir, des deth nòste compromís per un aranesisme plurau, transversau e modèrn, a ua autentica governabilitat basada ena democràcia dera proximitat, damb mès deliberacion des ahèrs publics e mès transparéncia e equitat ena prenuda de decisions.

3. Exigir mès responsabilitat e exemplaritat as nòsti governants en exercici des sues foncions ath servici deth conjunt dera ciutadania aranesa, e racionalizar es nivèus d’administracion per miei dera cooperacion entre es municipis e er esvitament de duplicitats entre ajuntaments, Conselh Generau, Deputacion, Generalitat e Estat.

4. Establir ua estratègia a curt, miei e long tèrme entà arrefortir era economia restacada damb eth torisme de nhèu e, ath còp, apostar de vertat per ua economia mens estacionau damb projèctes reaus e concrèts que prebotgen eth torisme de montanha, atrèn mercat internacionau e ajuden as nòstes empreses entà generar activitat economica e trabalh pendent tot er an.

5. Articular un Modèl Aranés de progrès e desvolopament, basat ena defensa d’ua sanitat, uns servicis sociaus e uns servicis de pompièrs e emergéncies publics, exemplars e de qualitat, motiu d’orgulh des ciutadans e referéncia ineludibla enes nòsti parçans vesins.

6. Hèr d’Aran era tèrra occitana que sap promòir era sua lengua pròpria, er aranés, en un marc de conviuença sociau e reconeishement public, per miei d’esturments coma era Lei der occitan, aranés en Aran, com era sua mielhor aportacion ath patrimòni immateriau dera umanitat e ath respècte ara diversitat culturau.

7. Dar supòrt decidit ara Escòla Publica Aranesa e er Institut d’Aran coma vertebradors d’un país democratic, dubèrt e culte, enriquit per miei der aranés coma lengua veïculara, portadors des valors dera bona conviuença e forjadors d’un camin d’oportunitats e formacion de qualitat accessibles entà toti es nòsti mainatges.

8. Èster ath costat des joeni, en tot esvitar era fractura sociau e intergeneracionau. Pensam qu’es podèrs publics s’an d’implicar mès ena promocion d’iniciatives tà fomentar eth trabalh, era formacion e eth supòrt as joeni emprenedors e as joeni en generau que demoren en país.

9. Acompanhar es iniciatives culturaus que brotoen en país d’ençà des diuèrses manifestacions que se dan ena societat civil, per miei des sues institucions representatives, grops, collectius o persones a títol individuau, en forjament dera identitat, eth sentit d’apiertença e coesion, atau coma ena excelléncia e era formacion culturau e artistica des ciutadans.

10. Trabalhar per un Aran equilibrat, que sap autogestionar-se de forma mès eficienta e sostenibla, damb un creishement racionau e equitatiu deth territòri e en respècte permament damb er entorn naturau, eth quau cau saber avalorar e posicionar estrategicament ena naua economia qu’Aran a de besonh: mès desestacionalizada, mès diversificada e damb mès oportunitats de trabalh ath long der an.

11. Reempréner eth lideratge pirenènc en plantejament de projèctes transversaus entà promòir es actius toristics, culturaus e patrimoniaus deth territòri, damb es quaus toti es parçans se’n poguen beneficiar.

12. Contribuir des d’Aran a ua perspectiva mès plurau e divèrsa tant de Catalonha com deth conjunt des pòbles que fomen er Estat espanhòl.

Aguesti sonque vòlen èster es prumèri punts d’un corròp d’aportacions que se pòden complementar o, se cau, corregir, perque aguest non ei un manifèst barrat, senon qu’ei un document iniciau sometut ath debat e as propòstes des ciutadans entà iniciar un nau camin de prosperitat, justícia e esperança entà Aran.

Vielha, mai de 2012

Signa eth manifèst e envia era tua aportacion

Aciu pòs enviar eth tòn supòrt e era tua propòsta. Se non vòs que se publique eth tòn nòm en apartat des adesions, hè’c a constar de forma explicita. Gràcies!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.